Segons la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG), la gimnàstica artística és tan antiga com espectacular, combinant velocitat, força, potència i flexibilitat amb habilitats d’acrobàcia, i posant molt èmfasi en l’estil. L’esport en constant evolució continua adaptant-se durant els nous mil·lennis, ja que es manté fidel al lema olímpic de Citius, Altius, Fortius (“Més ràpid, més alt, més fort”).

Els gimnastes mostren força sobrehumana quan desafien la gravetat i superen els límits de la física en sis aparells separats: terra, cavall amb arcs, anelles, salt, paral·leles i barra fixa.

L’exercici de terra presenta elements de acrobàtics en una pista especialment dissenyada. El cavall amb arcs consisteix en què gimnastes per mostrin cercles, flairs i altres elements basculants per sobre del cavall. Les anelles és una prova de resistència i força, ja que les gimnastes es donen suport i realitzen elements complexes agafats únicament amb les mans. El salt, un dels dos aparells de potència juntament amb el terra, és l’aparell més ràpid i es tracta que el gimnasta corri a ple esprint i que s’impulsi sobre una plataforma realitzant una acrobàcia. Les paral·leles i la barra fixa són aparells basculants amb elements freqüents en els que es deixen anar i es tornen a agafar i grans sortides.

En tots els casos, els gimnastes són jutjats per la dificultat de l’exercici, l’execució i la dinàmica, inclosa l’alçada i la distància de l’aparell, i han de mostrar força, flexibilitat i equilibri.